Una de les 85 excuses del Centre Assís . . .

Avui una de les 85 excuses que el Centre Assís ofereix per començar-se a mirar, me l’he quedat jo!

Tot ha començat quant a les 6:30h del matí m’ha sonat el despertador i no li he fotut ni cas...Quina son, per deu!... les 7:00h... torna a sonar el despertador, i aquesta vegada l’apago i em llevo... m’afanyo, avui tinc visita al Centre d’Acollida Assís ,a Sarrià!

Agafo l’autobus 66, quina volta... no arribaré mai i la veritat és que estic impacient, tinc moltes ganes d’empapar-me de gent i endinsar-me al famós “món paral.lel” de la gent que viu al carrer.

A les 8:05h arribo... 3 homes a la porta i amb un “Buenos días” i un gran somriure me la obren i em deixen entrar, en una altra ocasió m’hauria sentit un bitxo raro o fins hi tot incòmode, però avui, allà a l’entrada del centre tot i sentir-me en un primer moment sola i desorientada, m'he sentit be, natural i tranquil.la ... Ningú m’ha mirat, ningú m’ha dit res, tothom tenia els ulls al diari o la mirada perduda a l’aire... Ningú jutjava a ningú!

Bé, és igual, he de trobar el Roger, o sigui que espero que el centre sigui petit i no haber de començar a donar voltes com una baldufa, però no m’arrisco i li pregunto a un home si sap on sòn els educadors, molt amablement m’ho indica, li dono les gràcies i em respón amb un mig somriure trist i adormit sota el nas!

Arribo a la porta, és oberta, així que treient el cap pregunto: Hola, Roger?... No... ell no és el Roger... Hola, sòc jo!... Ah, bon dia, sòc la Tina!

Després de 5 minuts de presentacions i salutacions em fan esperar un moment, han d’acabar la llista d’entrada... cap problema, surto fora la sala i m’espero recolzada a la paret, observant una mica l’espai del centre...

De cop un home, assegut davant meu, em diu Hola amb la mà i “m’envia” un petó... li torno la salutació i amb la mà faig que agafo el petó i m’el col.loco a la galta, riem!

Segueixo observant, tinc una sensació extranya... és bona, però em trenca els esquemes i això em fa trontollar una mica, realment, si no em diuen qui és educador i usuari tinc els meus dubtes, n’hi ha que van molt ben vestits i amb un aspecte exel.lent...

El Roger ha acabat i se m’enporta a donar una volta pel centre... Primer anem al “Recinte Tàber” (permete’m que li digui així, però m’ha fet molta gràcia entrar-hi...), un recinte colonitzat per la gent d’Assís, esclar que si ! ! !...

Rober, espai per les pertenènces dels usuaris (majoritàriament bosses i maletes), congelador amb Donutts per donar i vendre i cadires misterioses que apareixen a sales polivalents amb uns dracs,uns punts de llibre i uns posagots/tovalles estupendes

[O sigui que espero que passeu per la paradeta que posaràn el dia de Sant Jordi a la Plaça de l’Esglèsia de Sarrià a veure aquestes maravelles amb els seus artistes presents!!!] ...

Després em saludat a la Rosa?... ara no recordo el nom, però vaja, la secretària d’aquest centre, amb un ordinador que aviat canviaran, un portàtil i un bon ordinador al costat... Me n’has de dir alguna cosa Roger?....

Bé, és igual... anècdotes viscudes i una petita xerradeta a soles... Després hem tornat al centre, on hi havien tots els usuaris, i després d’alguns comentaris concrets com “ A aquest d’aquí li vau dir que no el deixarieu tornar a entrar i mira on és, eh?...)... doncs bé, hem fet la cua per esmorzar, on hem parlat amb el “veterà” del centre, un d’aquells personatges de 90 i pico anys que no deixen de sorprendre amb preguntes com aquesta:

“I la costellada que? Quant la tornarem a fer?”....

Entrepants, pastes, llet, café, caldo... (i 84 excuses per seguir-nos mirant, la que falta me l'he quedat jo...)

Un cop a taula ha estat tot un xou... Ens hem assegut amb un usuari (que no recordo el nom)... D’ell destaco que s’ha posat el sucre al caldo, per sort estàva d’humor i entre tots hem rigut una miqueta... però de cop, “La alegría de la huerta!”... el J. Ha vingut a saludar-nos... rialles i més rialles... Argentina, la quiniela, la “biblia” de serveis, les pensions, les dones, les dones, les dones, els ferrocarrils, “les tetes” i les “cigales”, més rialles...

Despedida... i una mica de dependència a la “droga” aquesta sana que ofereixen alguns centres... d’aquella que enganxa....

El Roger m’ha acompanyat a la porta i m’ha indicat on agafar el bus de tornada, allà ens hem separat... Just a la cantonada un dels usuaris m’ha parat per preguntar-me quins dies hi aniria, ell volia ser-hi... aixxx.... no puc caure a la “droga”... No, no, nooo... Arribo a la parada i em trobo amb un altre usuari, em saluda... el saludo... parlem... i agafem el mateix autobus...

Un bon matí amb un somriure permanent!!!


per + info: Centre d'acollida Assis


Tina.