Aquesta nit la ciutat de Barcelona s’ha movilitzat amb més de 700 voluntàris i professionals del sector per realitzar el Recompte PAC ’08.
El Manel i jo hi vam participar, però com que no vam anar a parar ni al mateix districte ni al mateix equip em prenc la llibertat d’explicar la meva experiència i compartir-la amb vosaltres.
Després de tot el dia amunt i aball i per ser sincera un pél nerviosa, va arribar l’hora de sortir de la feina i fer vía cap al “Sant Jordi”, el punt de trobada per tots els voluntàris i participants, allà al raval.
Metro, gent, mirades... una sensació extranya, com si tot el món que m’envoltava en aquell moment fos paral.lel a mi, com si tota aquella gent que viatjava al meu costat per sota terra no sapigués que un “món sense sostre” seria important i rellevant aquella nit...
Realment, dubto que ho sapiguèssin... impotència!
Finalment em trobava al mig del raval, sense tenir la més mínima idea de cap a on tirar... primera trucada:
- Carmina?... on ets?... Ja has arribat?... m’he perdut !
Entre trucades i trucades veig una persona al mig del carrer amb la mà alçada, deu ser ella, la Carmina, la meva responsable !!!
Efectivament, era ella... Entrem, Acreditacions, trobades, somriures i una petita reunió amb la Núria, una altra voluntària del meu equip.
Mengem, discurs de presentació, mitjants de comunicació... flash per aquí, flash per allà... objectiu per aquí, objectiu per allà... micro per aquí, micro per allà... Realment, una mica agobiant !!!
21:45h... els equips comencen a marxar al punt de trobada de cada districte... Nosaltres, marxem amb bus... Les càmares, la rádio, el diari... venen amb nosaltres !!!
22:30h Retrobament amb la Sílvia i el Roger, dos voluntàris més que participen al nostre equip. Repartiment de tasques:
- Silvia: Responsable de ruta
- Núria: Responsable de comunicació
- Tina: Responsable de localització
- Roger: Fulls d’observació
- Carmina: Responsable d’equip
El Manel i jo hi vam participar, però com que no vam anar a parar ni al mateix districte ni al mateix equip em prenc la llibertat d’explicar la meva experiència i compartir-la amb vosaltres.
Després de tot el dia amunt i aball i per ser sincera un pél nerviosa, va arribar l’hora de sortir de la feina i fer vía cap al “Sant Jordi”, el punt de trobada per tots els voluntàris i participants, allà al raval.
Metro, gent, mirades... una sensació extranya, com si tot el món que m’envoltava en aquell moment fos paral.lel a mi, com si tota aquella gent que viatjava al meu costat per sota terra no sapigués que un “món sense sostre” seria important i rellevant aquella nit...
Realment, dubto que ho sapiguèssin... impotència!
Finalment em trobava al mig del raval, sense tenir la més mínima idea de cap a on tirar... primera trucada:
- Carmina?... on ets?... Ja has arribat?... m’he perdut !
Entre trucades i trucades veig una persona al mig del carrer amb la mà alçada, deu ser ella, la Carmina, la meva responsable !!!
Efectivament, era ella... Entrem, Acreditacions, trobades, somriures i una petita reunió amb la Núria, una altra voluntària del meu equip.
Mengem, discurs de presentació, mitjants de comunicació... flash per aquí, flash per allà... objectiu per aquí, objectiu per allà... micro per aquí, micro per allà... Realment, una mica agobiant !!!
21:45h... els equips comencen a marxar al punt de trobada de cada districte... Nosaltres, marxem amb bus... Les càmares, la rádio, el diari... venen amb nosaltres !!!
22:30h Retrobament amb la Sílvia i el Roger, dos voluntàris més que participen al nostre equip. Repartiment de tasques:
- Silvia: Responsable de ruta
- Núria: Responsable de comunicació
- Tina: Responsable de localització
- Roger: Fulls d’observació
- Carmina: Responsable d’equip
22:35: Comencem el recompte:
Primer de tot ens dirigim cap al parc de l’escorxador per veure si encara està obert i podem fer el registre interior.
Tenim sort i podem entrar-hi... parelles de novios, homes amb boina i gos... i de cop: Uns cartrons mig amagats en la foscor... ens hi acostem?... i si estan desperts?...
Pujo en una balla per mirar si hi dormen... Una persona es mou... te alguna cosa al costat, però no identifiquem si és una persona o objectes personals... sembla que si.
Primera dada de la nit.
- Parc de l’escorxador, tocant al carrer Aragó. 2 persones sense identificar el sexe, creiem que sòn homes pel volum d’espai que ocupen... codi: A
Seguim el recompte amb els periodistes a l’esquena... abancem poc a poc...
Sortim del parc i ens dirigim cap a plaça espanya... dubtem de si baixar al metro o no... però ho fem, encara és obert i passarem per dins per si n’hi quedés algún... un home amb pintes “sospitoses” baixa les escales... es va girant amb cara d’emprenyat quant veu que anem seguits d’una càmara... de cops ens crida: CARA NO, MI CARA NO.... i segueix baixant... l’anem seguint i fem que el periodista es quedi en segon pla...
La Carmina i jo ens hi acostem:
- Hola buenas noches, somos voluntarias de un recuento para.... Donde dormirá hoy?
- En mi casa!, ens va contestar amb seguretat...
(Mira que pensar que dorm al carrer.... - Ironia -)
La Carmina i jo ens quedem amb un moc penjant, li donem les gràcies i sortim del metro... riem... tot sòn moments i experiències... però no les tenim totes de que ens hagi dit la veritat.
Seguim pujant i baixant carrers... La Silvia ens va guiant... ens separem... però tot el que trobem és gent dormint en caixers i ben tapats....
Cap a les 00:30h arribem a Avinguda de Roma / Rocafort... on els periodistes es despedeixen, en Miquel els acaba de trucar perquè es dirigèixin cap al “Sant Jordi”...
Però... Ei, mireu!... sembla que allà n’hi ha un i està despert... ens hi acostem?
Els periodistes es queden, potser ara tenim l’oportunitat de parlar-hi...
Aquesta vegada s’hi acosta la Núria i la Carmina, jo em quedo una mica apartada i els periodistes a l’altra banda del carrer... El primer moment les rebutja una mica, s’ha espantat... però de seguida veiem les cares contentes i amb uns somriures immensos...
Les dos voluntàries seuen al seu costat i sembla que tot va molt bé... li preguntem si li faria res que els mitjants de comunicació s’hi acostin... se’ls mira amb desconfiança però acaba acceptant sense problemes... no se sent forçat.
Per darrera un micro... per davant una càmara... pel costat una foto.... Realment és una escena curiosa... maca... bonica... ens fa treure un somriure a tots.
Acavem acostant-nos-hi tots... riem i ens despedim...
- Buenas noches, muchas gracias y mucha suerte...
- Si... (es queda una mica parat)...
- Fuma?... quiere un cigarrillo?... (li treiem el paquet de Ducados)
- NO, negro no... (riu)
Riem tots i ens despedim per segona vegada, quant estem apunt de marxar ens crida i ens indica on hi ha un company seu dormint, però ens explica que no sòn gaire amics "porque él fuma mucho", nosaltres li preguntem: tabaco negro? i ell casi ofés ens contesta: " No hombre no, chocolate" ... llàstima que no entri a la nostra zona...
Despedim als periodistes i seguim el recompte més ràpidament.
Al costat de la Model, identifiquem un home de color, sol i assegut a una cantonada... decidim acostar-nos-hi...
- Hola, buenas noches. Somos voluntarias en un estudio de.... le importaria responder unas preguntas?
- No.
- Bien, donde dormirá usted esta noche?
- En la Cárcel !
.....
Aquí ja tenieu a l'equip de voluntàris amb cara de "tierra trágame"... oferint-li una cigarreta, no fuma !!!.... Oferint-li un caramel... MmMmM... l'Accepta...
Ens disculpem i ens despedim.
No tenim mes novetats... gent i gent dormint... ja en tenim 10...
A les 2:30 ens trobem tot l’equip (que ens hem anat trobant a diferents punt per anar apuntant totes les dades) per finalitzar el recompte... Se finí... tot mirat i remirat...
Resultats de la nit:
- Districte: Eixample
- Zona: 214
- Nº de persones trobades: 12
- Nª d’entrevistes: 1
Ens trobem amb les responsables de zona, entreguem tot el paperam i omplim unes entrevistes...
Per fi el moment esperat: XOCOLATADA AL RAVAL.... hi queda poca gent, però no hi falta el bon humor.
La gent es va despedint, menys els professionals que faran el segon recompte per ciutat vella a les 4:00h de la matinada.... Bona Sort i...
BONA NIT ! ! !
Tina.
Aprofito per felicitar a tota l’organització,
tant pel muntatge de l’acte com pel bon tracte a tots els voluntàris...
Gràcies i endavant ! ! !
Pots veure'n una mostra a: http://www.tv3.cat/videos/315359
5 comentaris:
No pararia mai d'escriue...
He de dir que amb "poques" paraules i a través d'una pantalla costa molt transmetre el que vaig sentir i viure ahir... però puc assegurar que avui no paro de somriure... tinc son, i que?...
L'experiència ha estat brutal, i tal com em van dir ahir unes personetes...
VIGILA QUE ENGANXA ! ! !
Tina.
Tina.!!!!!
Quina estona més emocionant m'has fet passar...tot llegint la teva crònica...Em semblava que em trobava al teu grup de "recompte".
Jo no escriuré la meva crònica viscuda. Perquè és com la teva.I repetiria.
Jo només vull comunicar-te la meva sensació d'aquesta jornada: M'he trobat amb un grapat de voluntaris entranayables: Ens saludàvem i ens miràvem com si fossim de la mateixa família...a coneguts i a desconeguts. Sense conèixer-nos confiàvem mútuament... I com que no vam trobar cap persona "sense sostre" a la nostra zona no et puc comentar res més. Només que tots som germans...i que ens hem de comprometre.
Manel
Hola de nou, Tina
em reclames que llegeixi també aquest post. Ja l'havia llegit ja, però com que no t'he posat res potser havies pensat que no me l'havia mirat.
He optat per fer un comentari únicament a l'anècdota de l'endemà que relates. Saps per què? Perquè m'agrada molt més com es produeix l'acostament. Distingeixo enormement l'apropament que fas la nit del recompte amb l'apropament que fas l'endemà.
La nit del recompte ets voluntària en un estudi per conèixer l'atenció social a Barcelona. A partir d'aquí es comptabilitzen les persones que estan dormint al carrer i si és possible es demana fer una petita entrevista a aquestes persones que ho acceptin. Objectiu: estimar el número i les característiques de les persones en situació de sense llar. Obtenció de dades, per tal de poder millorar l'atenció social que se'ls està prestant en l'actualitat.
L'endemà del recompte ets la Tina, una persona que s'acosta a una altra persona. T'apropes a una persona en situació de sense llar amb qui ja has iniciat un contacte. Us saludeu, perquè ja us coneixeu. Fins al proper contacte.
Objectiu: iniciar una relació, a poc a poc, amb tot el temps del món. El dia que no tinguis tanta pressa t'hi pararàs i xerrareu. Del que sigui, del que ell vulgui, del que sorgeixi, sense prefixar unes preguntes per obtenir informació. De mica en mica es pot anar enriquint aquesta relació i aquest vincle.
Aquesta persona sabrà que l'acceptes tal com és. Sabrà que, quan d'altres passen de llarg com si no existís, tu t'hi pararàs, el saludaràs, hi parlaràs... El tractaràs de tu a tu, d'igual a igual. El faràs sentir persona, oferint-li tota la teva calidesa i la teva proximitat. La relació és la base de tot.
Anna
Apa, vas tenir els collons de fer-li una foto a ell?
joder t'admiro, a mi m'encanta la fotolografia però sòc un cagat per enfocar a la penya.
ets una crack Tina (i no et coneg de res), però m'han recomanat el blog.
Segueix amb aquesta feina que t'entusiasme i ens transmets, perquè de veritat et dic que se't veu una tia impressionant.
Marc (el que vol anar a Àfrica jajaja)
hola, bona nit.
i ara sé, una mica millor, el significat de l'expressió 'bona nit'.
recordo la primera vegada que vaig veure gent dormint als portals de bcn. jo arribava d'una ciutat petita on, aleshores, no hi havia 4t món. ara també sí.
el món, des del 1r fins al 4t, no funciona bé.
persones com aquestes re-integradores socials hauríem de nomenar-les, ens fan creure que hi ha esperança en re-cuperar-nos; si més no, elles sí són persones humanes, igual que les persones a les quals ajuden; els altres semblem, dic semblem, zoombies.
Publica un comentari a l'entrada