Des de la Fundació Comtal volem denunciar una presumpta estafa que s'està portant a terme per part d'una suposada empresa de selecció de personal, i que es difon per internet. L'oferta sembla seriosa: busquen una persona de manteniment per a un edifici de Diagonal Mar.
Els interessats envien el currículum vitae al correu electrònic que figura en l'anunci, i després reben un missatge al telèfon mòbil, en què se'ls dóna un nom i un telèfon per si volen concertar entrevista.
L'entrevista es realitza de forma normal, fan preguntes en referència a l'experiència laboral, expliquen com és la feina i elogien l'experiència del candidat, així com la seva personalitat complidora, puntual... Al candidat li diuen al moment que ja està seleccionat, que es comença tal dia i que, per al contracte, Administració ja es posarà en contacte amb ell.
Tot normal fins al moment en què demanen una prova psicotècnica que s'ha d'adjuntar al currículum, obligatòria al ser per a una feina de cara al públic, que normalment costa molts diners però que si es fa a través d'aquesta suposada empresa només costa 40 euros. Faciliten un número de compte i s'ha de tornar amb el comprovant.
Però la il·lusió dificulta veure que tot és una trampa, i a vegades ni la millor de les evidències fa que les persones teòricament seleccionades sospitin res, ja no només perquè la situació és insòlita, tampoc quan es pregunta a l'entitat bancària a nom de qui està el compte al qual ingresses els diners (una associació a favor d'un col·lectiu concret i no una empresa de recursos humans on teòricament haurien de fer aquests psicotècnics). Ni tan sols quan diuen, després d'haver pagat, que per descomptat que el psicotècnic es pot fer per internet, o simplement quan es neguen a facilitar dades de l'empresa o del seleccionador com a nom real (perquè és un estranger amb dos noms diferents, tots dos espanyols), cognoms, raó social o NIF de l'empresa.
Molts han caigut en aquest parany, i després, o no es passa el psicotècnic, o no se sap res d'ells mai més, i la il·lusió inicial d'haver trobat per fi una feina es converteix en ràbia, vergonya i desesperació.
I davant de tota aquesta parafernàlia, inventada per persones sense escrúpols per arrambar els diners dels altres, a qui segurament els diners no els sobren, ansiosos per trobar una feina, un modus vivendi, i que s'aferren a les seves il·lusions, ens preguntem:
- ¿Per a què dedicar tants esforços i arriscar-se tant per poder treure uns beneficis més aviat minsos? Calculem que no poden ser quantitats indecents de diners les que deuen obtenir, però exactament amb el mateix esforç, ¿no es podria fer una activitat legal?
- I persones com aquestes, amb una moral almenys discutible, que ja poden ser estafadors a baix nivell que ofereixen il·lusions a 40 euros com poden ser polítics defensors de la indústria de la mort o empresaris corruptes, ¿són alhora capaços de posar els seus fills a dormir, tapar-los amb la manta, fer-los un petó al front i dir-los "sigues bon noi"? Jo crec que sí, que a més d'irresponsables i perjudicials també poden ser hipòcrites.
Amb tot això, des de la Fundació Comtal afirmem que no només és possible reclamar els diners, sinó que també és imprescindible denunciar aquestes situacions davant les autoritats pertinents així com, en aquest cas, davant l'opinió pública. ¡Sort!
+ Info a: http://www.elperiodico.com/BLOGSCAT/MAPAMUNDI/blogs/koinobori/archive/2009/12/09/_7B00_denunciamos_7D00_-una-estafa.aspx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada