Avui tinc ganes de presentar-vos un tros d'un escrit que ha fet el meu company Manel... Un escrit d'un dia "viscut" per ell, que dóna molt en que pensar!
________________________________________
- Tot el matí, a Bellvitge, sentint com cridàven a les persones per a fer-se: anàlisis, electrocardiogrames,endoscòpies,taks,anatesistes...tot per tenir qualitat de "vida".
- Molta gent gran xacrosa, amb bastó, cotxe de rodes, tot prenent medicació intravenosa... per millorar i allargar la "vida".
- A la tarda, a Ciutat vella...una senyora d'una seixantena d'anys cantant molt fort, al mig del carrer,que a tothom sorprenia "Tot el camp..." i repetia i repetia... Necessitat de cridar l'atenció? malaltia mental?..."vida".
- El meu alumne de 5è, Aaron, havia de fer per demà nou operacions , amb decimals, d'una forma mecànica...i resoldre quinze problemes de decimals...i que no comprenia... Em deia:- Avui em tocarà anar a dormir molt tard per poder acabar la feina...Això no era "vida" per a ell.
- A la secretaria una vintena de persones, la majoria immigrants sol·licitàven informació de feina per poder mantenir la família...per poder "viure".
- A l'escala del metro...avui també hi havia aquell "home" parlant ell, tot sol, i que demanava una almoina, tot rodejat de bosses on hi portava les seves pertinences... com deu ser la seva "vida"?
Manel.
4 de maig 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Viure un somni, o somiar la vida?
o potser cap de les dos obcions?
Qui sap?...
Avegades el millor, crec que és viure la vida el millor que puguis, disfrutant dels petits moments i sent concient de les coses bones que et passen...
Tenim la mania de fixar-nos sempre en les desgràcies, defectes i mals moments que vivim... i... que se n'ha fet dels somriures, les mirades, els petits gestos d'amistat?...
Manel, crec realment que aquest text deixa veure aquest "viure" que no valorem... aquest "viure" que critiquem i del qual tan ens queixem.
Espero que no et sàpiga greu que l'hagi posat aquí, a la vista de tothom... realment m'ha encantat i tenia ganes de compartir-lo amb la gent que ens va seguint.
Un petó immens!
Tina.
Gràcies Tina...pel teu comentari i per la "sorpresa" de trobar aquest text meu en el nostre blog:Mon_social.
Me n'alegro que t'hagi agradat.
És el cas que quan vull descansar del de les coses diàries, m'és molt fàcil dedicar-me a mirar, observar al meu voltant, ja sigui la natura, ja siguin les persones i anar descobrint quans trocets de "vida". Vida il·lusionada o de sofriment. Per a mi tot és vida.
Manel
Publica un comentari a l'entrada