Has decidit marxar sense avisar.
Ella se t’ha emportat, després de molt lluitar i somniar.
Ara mateix no plouen llàgrimes, però dins meu hi ha quelcom que canvia, que em fa pensar, em fa recordar i tirar endavant.
M’hauria agradat que haguèssim pogut fer els somnis realitat, juntes, com tants moments passats... No t’oblidaré mai, has estat molt present en la meva vida i t’he arribat a estimar de veritat.
Ella se t’ha emportat, després de molt lluitar i somniar.
Ara mateix no plouen llàgrimes, però dins meu hi ha quelcom que canvia, que em fa pensar, em fa recordar i tirar endavant.
M’hauria agradat que haguèssim pogut fer els somnis realitat, juntes, com tants moments passats... No t’oblidaré mai, has estat molt present en la meva vida i t’he arribat a estimar de veritat.
Amics, aquest és un testimoni més d’una mort trista, d’una mort que tants de nosaltres evitem sentir quant surt a les noticies, d’una mort que no donem importància pensant que és un cas aïllat.
TCA (Trastorn de la Conducta Alimentària), aquest és el nom que se li pot donar.
Aquest és el nom que se l’ha emportat, el nom que l’ha matat.
Des d’aquí aprofito per fer una crida de sensibilització per tots els/les afectats/des, familiars, amics, companys... per tota la societat.
Tina.
9 comentaris:
Tina! Sòc la Sheila, m'ho acaven de dir. Ens veiem diumenge a l'enterrament? Molta força Tina. Guapa.
Tina! Era amiga teva? Ho sento. Ja m'explicaràs...Com més sapiguem potser més podrem ajudar a sensibilitzar i a estimar.
Manel
Sòc la Montse.
Des del centre li enviem un gran somriure, com el que tenia ella i un gran record!
Si passes per aquí algún dia, tindràs una petita sorpresa, tenim una coseta per a tu!
Ens veiem diumenge reina i molts ànims.
Montse DGITA.
Mierda de trastorno!
¿Cuantas han muerto con lo que llevamos de año?
Por mi parecer se tendrian que hacer + campañas de sensibilización de éste tema... siempre con las drogas y el sexo, peró casi nunca con la conducta alimentaria.
Pepe de cambrils.
Hola:
és un magnific Blog, amb molta informació sobre temes socials, l´aniré consultant.
Ho sento, la pèrdua d´aquesta persona.
m'agrada molt com escrius, transmets moltes coses i te de dir que m'has fet caure les llàgrimes, llàgrimes d'impotència que crec que és el que transmets en aquest text.
Tina, no ens coneixem de res, he arribat aquí nosé com, però crec que ets una tia molt forta, per tant em permeto dir-te que ENDAVANT i a LLUITAR pels teus somnis.
Crec que ets una molt bona amiga dels teus amics, m'agradaria comprovar-ho, esclar que, qui sòc jo per dir-t'ho així, però és veritat, ets una tia sensible de debó.
A més a més en aquest blog em sembla que et deixes veure molt més tu que el teu company Manel, en el sentit que tu has escrit algunes reflexions i alguns textos mes personals, cosa que ell no i això marca la diferència.
Sous uns cracks per haver montat un blog així, no ho deixeu mai!!!
Gemma.
M'ha agradat poder-la despedir amb tots vosaltres.
Tina, també amb tu... (Tot i que últimament no haguem estat molt be)
M'ha agradat veure l'esglèsia plena, plena de tots els que hem patit amb ella, ja sigui des de fora o des de dins.
Tots els que l'hem estimat, l'hem vist plorar i sobretot riure, riure i fer pallassades!
Bufffa, no podré oblidar-la mai.
Hola Tina,
acabo de llegir el text i em veig amb l'obligació moral d'escriure't que t'acompanyo en el sentiment. Has perdut algú important per a tu. I ho lamento.
Dir-te també que el text és molt bonic. Has tingut una bonica manera d'acomiadar la teva amiga.
Una abraçada
Anna
Gràcies a tots.
Ja se que fa dies que no dono senyals de vida, però creieu-me, no podia!
Als pocs que m'heu vist aquests dies us demanos disculpes... L'impotència, la ràbia i la mala hòstia ha pogut amb mi, però mil gràcies per ser-hi!
Espero veure-hos aviat amb un somriure a la cara i sent la Tina de sempre . . .
Tina.
Publica un comentari a l'entrada