L'altre dia parlant-ne al col·lectiu de la tramitació del canvi de sexe legal al Registre Civil de Barcelona ens vam adonar d'alguns fets remarcables, alguns dels quals entenc mereixen la nostra atenció.
El primer es el poc nombre de persones que demanen el dit canvi. Sembla, si no hi cap error, que l'any darrer només 10 persones el van demanar. A febrer de 2008 només semblen haver un o dos expedients en tramitació a l'alçada de febrer. Això sembla indicar que no en som tantes les persones transsexuals de Barcelona, fent bona potser, pel cap baix, l'apreciació de la forquilla d'entre 700 i 1500 transsexuals per a tot Catalunya que vaig estimar en redactar l'esborrany del protocol sanitari del CTC l'any 1999.
En tot cas, sembla ser un fet que molts homes i dones transsexuals no estan regularitzant la seva situació legal, una dada prou significativa que mereix reflexió.
En segon lloc, ens trobem amb un funcionament del Registre Civil de Barcelona que jo interpreto deslleial amb l'esperit de la llei, burocràtic fent ridícula qualsevol pretensió de "finestra única" davant l'administració i a voltes intimidadora en front dels sol·licitants.
M'explico exposant diferents pràctiques del registre que es van confirmant com una constant:
- el fiscal vigila la correcció dels documents aportats i demana es corregeixin les inconsistències en cas d'errors: totalment correcte i és l'exercici de la seva funció.
- el jutge del registre demana "sistemàticament" la validació per un perit forense de la documentació mèdica aportada: això per a mi es un abús, una actuació deslleial i forassenyada. Te el dret legal a fer-ho quan ho consideri convenient, però per a mi no te dret en convertir-ho en un requisit més.
- de forma sorprenent, entre els papers que et demanen està la certificació literal de la partida de naixement: sembla una broma per que es un document que tramiten ells mateixos a un taulell un metres més enllà... burocràcia al canto.
- demanen més del que la llei els hi permet... Per exemple, m'explicava una companya amb fills que li deien que havien de "citar a declarar als seus fills...": una intimidació del tot inadequada.
Hi han coses que fan pensar i mostren al meu entendre alguns problemes de la llei de canvi, alguns d'aquest problemes ja els vam avisar abans l'aprovessin i no ho van voler tenir en compte; altres problemes els anem descobrint sobre la marxa.
- La llei no contemplava cap mesura "especial i ràpida" per les persones transsexuals que porten vivint com a tals tota la seva vida que es anterior a la llei i a quan la classe mèdica a Espanya atenia a la població transsexual (si això que tenim se li pot dir atenció). No sols això sinó que els requisits exclouen d'entrada a tota la gent automedicada que es el 99,99% de la població transsexual superior als 50 anys, i el 70% de la gent entre 35 i 50 anys (estimació personal)-> la conseqüència explicaria les poques demandes de canvi de sexe legal.
- La llei tampoc ha tingut en compte la situació de transsexuals espanyols vivint (i/o amb doble nacionalitat) a l'estranger on han fet el seu procés de canvi-> resultat, se'ls obliga a canviar de nacionalitat abandonant l'espanyola per acollir-se a les lleis dels seus països de residència.
- La llei no ha tingut en compte per a rés als menors. Una manca de valentia i sentit comú , per més que es parli de pragmatisme, que desprotegeix la gent que més protecció necessita.
- Finalment, i potser no menys important, l'exigència del diagnostic mèdic de "Disfòria de Gènere" pel reconeixemt legal dels transsexuals es vist com una humiliació per molta gent que es resisteix a acceptar-la.
I no vull parlar tampoc, per que no n'era l'objecte d'aquest escrit, de la nostra discriminació a nivell sanitari, o el tema de presons, educació i formació, ocupació, polítiques socials envers el col·lectiu transsexual, immigració, etc. La llei, tot i ser un pas important, com una acció legislativa aïllada i envoltada d'actituds en connivència amb la transfòbia semblen haver produït un context contradictori i inversemblant.
La conclusió és que cal sotmetre a una atenció més gran al procés de canvi de sexe legal, als procediments operatius que utilitzen els diferents Registres Civils i com ens afecten, per veure'n la conveniència de reclamar les accions oportunes per millorar-ho.
NPV - CTC
+ Info a: http://www.transsexualitat.org/
27 de març 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
NPV:
Ens veiem ben aviat, aviam si podeu venir a fer la conferència.
Petons guapa!!!
Tina.
No en tenia ni idea que això s'hagués legalitzat a Barcelona.
Però aveure, l'article diu que hi han pocs transexuals, aleshores perque es reconeix com a col.lectiu? és a dir que, realment tants i tants problemes te aquesta gent? no en tinc ni punyetera idea!
Publica un comentari a l'entrada