¿Hola?
¿Hay alguien?
[ ...... Aquí siempre se hace un extraño silencio ...... ]
Aveces no se si soy una motivada de narices o es que la gente se mueve por la simple inercia de la rutina y no ve nada mas (o no quiere ver), pero tengo la sensación que el mundo se va parando.
No hay proyectos,
No hay ilusión,
No hay tiempo... ¿Tiempo?!... Un momento... ¿ He dicho tiempo?
Debo vivir a un tercer mundo paralelo donde los días tienen más horas...
Yo si tengo tiempo!
Espera, algo me dice que tiempo “es sinónimo” a ganas...
Entonces, ¿eso quiere decir que la gente no tiene ganas?
No lo entiendo...
Yo me rodeo de gente con ganas, sí, ese tipo de gente con proyectos en la cabeza, viajes, ilusiones...no? Ah no! Eso es egoísmo... Debe ser esto, proyectos hechos a medida, para uno mismo, para seguir alimentando la rutina...
Realmente, cada vez me siento más sola, me doy más cuenta de que la gente hace proyectos para su satisfacción personal, para realizarse uno mismo... ¿Y los demás? Pensaba que la gente que me rodeaba era como yo, con ganas de hacer cosas para los demás, pero ahora me doy cuenta que no, que solo es puro egoísmo...
Y me pregunto...
¿Que es lo que me mueve hacia los colectivos mas desfavorecidos y hace que una simple mirada o cruzar unos “buenos días” con alguien por la calle me llene por completo y me haga temblar unos instantes, mientras mis amigos salen de compras o de fiesta?
La mayoría de jóvenes se preguntan porqué no encuentran la pareja ideal mientras yo me pregunto porque no encuentro a alguién con quien compartir un proyecto, una motivación hacia los demás, un trabajo vocacional...
Todos queremos un mundo mejor, todos queremos dar la voluntad en algún momento de nuestras vidas para sentirnos mejor persona... ¿Peró cuantos de nosotros trabajamos gratuitamente para que todo esto cambie?
Se que mucha gente que me postee me dirá que está de acuerdo, que no estoy sola y que hay mucha gente con ganas de hacer cosas, però... ¿Dónde está ésta gente?... ¿Cuánta se vería capaz de empezar un proyecto?... ¿Un sueño?... ¿Cuántos de vosotros me diríais “llegaré hasta el final” hasta ver una sonrisa, una satisfacción o un sueño hecho realidad?...
Aveces no es suficiente saber, aveces hace falta que alguién te lo demuestre, y estoy tan segura de la existencia del tiempo, que me veo capaz de decir con total seguridad y libertad que:
Quién quiere, Puede !!!
Tina.
19 de març 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Aprofito aquest escrit per donar les gràcies als que m'heu acompanyat en alguns projectes de la meva vida i heu arribat al final, sense valorar-ho una pèrdua de temps, sinó al contrari, un temps invertit !!!
Alba, gràcies a tu també...
Tina.
Doncs si, ets una motivada de nassos!
Però t'asseguro que amb la teva empenta has fet coses increïbles i has ajudat a moltíssima gent.
Tens una sensibilitat per les persones impressionant i tot i que no trobis la persona que t'acompanya a fer els teus projectes i somnis realitat, tens els sants collons de fer-ho sola...
Realment és ben cert que QUI VOL, POT!!!, tu ho has demostrat.
Segueix amb aquesta energía i aquestes ganes, algún dia acabaràs trobant aquesta persona que et doni una empenta i es quedi al teu costat per fer els projectes en ment, que sòn molts i BONS !!!
Una bufada d'esperança per tu, Tina, que te la mereixes...
* Olaff *
P.D: Ah, i el text és increïble, m'ha encantat !!!
Ets capaç de fer trontollar els sentiments de qualsevol i encara et preguntes aquestes coses?
Tina princesa, escrius unes coses brutals, m'agrada llegir-te i entendre't cada cop més... però aquesta última vegada m'ha fallat una cosa, Què vols dir amb:
"un tercer mundo paralelo?"
Quin és el segon?
Segueix alimentant el cervell de tots els que et llegim, que val la pena!!!
Ah, i ja saps que amb mi pots contar per qualsevol projecte, de cap a peus, el més o menys esbogerrat, que per alguna cosa ja n'hem fet algún juntes, eh? jejeje
Estem sonades, i com m'agrada!!!
Sandra
A mi més que dir que "Qui vol, pot" em plau més de dir que "qui vol farà els possibles per a obtenir el que vol" Que ho logri crec que no està totalment en la seva voluntat sinó també d'altres circumstàncies.
Crec també que sovint no disposem del temps suficient per portar a terme un projecte ja que la importància del mateix fa que precisem de la complicitat de més persones que no solament jo i per això no puc establir la igualtat: temps= ganes.
Les ciscumstàncies de la vida que hem tingut i tenim crec que configuraran els projectes de la nostra vida. I m'adono que els meus projectes no són com els que fa l'arquitecte d'un edifici, sinó que són projectes humans i per a humans. I que les persones "som úniques i especials" i per tant els meus projectes humans i per a humans sempre estaran acomplint-se i revisant-ne les consequències per tal que no siguin per al meu profit sinó que ho sigui per als altres, encara que això comporti també una satisfacció ben humana que no vol dir necessàriament egoista.
Acabo expressant un desig:"que pugui fer allò que crec que estic cridat a fer"
Manel
Aquí hi ha molta tela!
sobre l'escrit de la Tina, hi estic bastant dacord i coneixen-te crec que has obert el teu cor a tots els lectors i ens demanes un crit d'ajuda per realitzar els teus projectes, m'equivoco?
Ja en parlarem ja, jejeje
Sobre el missatge del Manel, jo no hi estic dacord, i sincerament el veig egoísta, veig que els projectes aquests humans dels que parles els fas pels altres, però en el fons és per sentir-te be tu, sinó, perque els fas? no em transmets una entrega total, ja depents del temps i les persones i la diferència amb el text de la Tina, és que ella no depen del temps, s'entrega als altres a l'hora que sigui i sense dependre de ningú... per això si vol pot, perquè fa sense esperar que la gent es movilitzi, ho vol fer i ho fa... Amb el que si que estic dacord és que potser el resultat no s'aconsegueix sempre, ja que no depen del tot de la persona, però jo aquesta frase també l'entenc que qui li fot ganes aconsegueix el que vol, amb el resultat que sigui... pero arriba al final del projecte i no abandona abans d'hora, a la primera dificultat.
Buenu nose, es la meva opinió.
Hola!
Sòc nova a aquest blog.
Fa dies que passejo pel blog Hotel Mil Estrellas i també he entrat al blog de Todo El Tiempo Del Mundo.
T'he vist molt participativa i amb uns escrits molt xulos, m'agraden de veritat!
Ets educadora d'algún centre?
És que jo estic molt interessada amb aquest tema i era perquè m'expliquèssis coses.
Jo sòc de Camarasa, nosé si ho conèixes, aprop de Lleida!
Espero que ens poguem posar en contacte i en poguem parlar.
Moltes gràcies.
Anna.
Efectivamente no estas sola, hay mucha gente que tiene ganas de hacer proyectos, por el motivo que sea, però no por eso menos validos.
Sobre lo que dices de que es lo que te motiva de los colectivos mas desfavorecidos?
Pues como dicen mas arriba, la sensibilidad hacia las personas, tu corazón. Seguro que tambien te llena una noche de fiesta y irte de compras con las amigas, pero de diferente forma.
Este texto dice muchas cosas, hace pensar y podria decir mil cosas con las que estoy de acuerdo, pero tambien con las que no. De todas formas te felicito por tus palabras, son educadas y al mismo tiempo atacan al lector.
Creo que con tu potente caracter conseguiras muchas cosas, de hecho, todo lo que te propongas.
Que por cierto, tengo que decirte que estoy totalmente de acuerdo con lo que dices del tiempo, nadie tiene tiempo para hacer "obras sociales" pero para salir o hecharse la siesta si, ei, que está muy bien tambien descansar i pasarlo bien, pero en vez de 5 veces por semana, se puede reducir un poco o hacer un esfuerzo y dedicar un tiempo a los demás.
Creo que en la sociedad actual, falta que nos cuidemos un poco mas entre todos, que nos dediquemos sonrisas y pequeños gestos para ser un poco mas felices, y que dejemos de banda (y me incluyo) tanto internet i tanto individualismo.
Nose ni como he llegado a vuestro blog, pero me ha gustado, lo encuentro interesante, asi que lo iré siguiendo.
Un beso para ti y para tu compañero Manel, haceis un muy buen trabajo, se os felcita!!!
Ido.
Hey!! no està mal el filó d'aquest post ...està generant molts comentaris. El que jo estic més d'acord amb en Manel, ja que a més de voler s'han de donar d'altres circumstàncies per aconseguir el que un es proposi.
A més, penso que tot "s'enganxa"; és a dir, que quan un comença a fer una cosa sobtadament al seu voltant es comencen a fer coses i més coses...és com una reacció en cadena. I això no ho podem oblidar . Si fem un projecte petit avui, demà n'hi haurà tres de més grans, i axí successivament.
Una abraçada per tots i ja sabem....a crear, a crear
Roger
Hola Anna,
Doncs no, no sòc educadora de cap centre. Sòc estudiant d'integració social i tinc una gran passió per les persones, res més.
Si vols res pots escriure'm a:
mon_social@yahoo.es
Gràcies.
Tina.
Hola
Jo a vegades m'he creuat amb gent que no té il·lusió per res, i realment i sincerament m'ha costat entendre'ls.
No han entés el meu punt de vista, les meves ganes d'aprendre, d'estudiar, d'omplir el meu cap de coneixements...
De ganes de fer coses, i de conèixer el mon i les seves diverses costums.
Hi ha gent que simplement no ho entèn.. vol anar pujant e categoria, sense mirar a qui trepitja, sense després donar-li una mà, i fer-li un somriure.
Sincerament a vegades la qüestió de temps fa molt...
Una de les coses en les que m'agradaria ajudar seria fer de voluntària de la Creu Roja, en un centre hospitalari ( a la cyber aula). Veure el somriure d'algú no té preu, la cara d'alegria, estendre una mà, o ajudar, sigui un nen o un adult no té preu.
Un petó enorme
BY PILI REDONDO RODRÍGUEZ
Publica un comentari a l'entrada